diumenge, 19 de gener de 2020

Sant Domènec, carrer de

Carrer de Sant Domènec

El carrer de Sant Domènec pertany íntegrament al barri de Baix Vila. Té una orientació est-oest i una longitud aproximada de 230 metres. Comença al carrer del Pont i acaba amb el número 36 al carrer de l’Enric Delaris.


 El carrer de Sant Domènec des del carrer del Pont(1)

El nom actual és carrer de Sant Domènec però no sempre ha estat el mateix. El carrer està documentat amb aquest nom des del segle XVIII. L’any 1936, l’ajuntament d’esquerra acorda posar-li el nom de Salvador Seguí. Aquest personatge era conegut pel sobrenom de “El noi del Sucre”. Va néixer a Tornabous el 1886 i va ser assassinat a Barcelona l’any 1923 pels pistolers blancs. Va ser un dels líders més destacats de l’anarcosindicalisme català. L’any 1939 les autoritats franquistes retornaren al carrer el nom primitiu.

El nom actual fa referència a Sant Domènec de Guzman fundador dels pares predicadors, els Dominics. Va néixer l’any 1174 a Caleruega (Burgos) i va morir a Bolònia l’any 1221. Entestat en convertir els càtars, heretges segons el catolicisme, va fundar una ordre de frares per predicar el catolicisme ortodox, els Dominics, que varen ser recolzats pel papat i s’estengueren ràpidament per tot Europa.


El carrer de Sant Domènec des de l’Enric Delaris(2)

A Manlleu hi havia molta devoció a aquest sant. Tenia una imatge seva de mida considerable, a la capella lateral de la Verge del Roser de l’església vella, enderrocada durant la guerra Civil. A la cantonada del carrer del Bisbe Morgades hi ha una capelleta dedicada a Sant Domènec. Aquesta capelleta va ser col·locada  a la casa d’habitatges construïda a principis del segle XX que va substituir l’antic Hospital de Sant Jaume que estava en aquest lloc des del 1881.

En el número 9 del carrer hi ha un trencadís de rajola formant un mosaic que representava a Sant Martí vestit com a soldat romà en el moment de partir la seva capa per donar-la a un captaire.

El carrer de Sant Domènec fou el carrer preferit pels fabricants per bastir-hi les seves cases. Exemples actuals són Can Vilaseca, aixecada el 1924 sota els plànols d’Isidre Puig i Boada i Can Sanglas, construïda el 1934 pel mateix arquitecte. Un altre edifici singular és l’Oratori de Sant Josep. Era la capella del col·legi del Carme i està situat just al costat del col·legi. Es va construir entre els anys 1943 i 1944 i l’arquitecte fou en Josep Ma. Pericas. Es va haver de tancar a principis de la dècada dels 70 per amenaçar ruïna per causa d’una invasió de termites.


El mosaic de Sant Martí (3)

(1)  (2) i (3) Arxiu Prat Pujol

Octubre 2011
Bernat Prat




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada