Moreta, La (Masia)

LA MORETA

Al nord-oest del terme, sobre el serrat del mateix nom. Cognom molt arrelat a Manlleu com es pot veure en els llibres sagramentals i altres documents de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de Manlleu. En un cens de l’any 1626, l’habita l’Esteve Teixidor, que n’és el masover i tres familiars més. L’any 1640, en compliment d’una ordre del vescomte de Joch, mestre de camp de la Vegueria de Vic, es dóna una relació dels homes aptes per a la guerra, dels termes de Manlleu i Vilacetrú; en la relació hi consten en Jaume Gelabert i Moreta, propietari, i en Ramon Arimany, masover. Un altre propietari, segons cadastre de 1862 i padró de 1901 consultats a l’Arxiu Municipal, és la família Arimany de Balaguer. També consta a l’Arxiu Municipal, una modificació del cadastre, segons escriptura de compra-venda de la Moreta a l’any 1905, en la qual la família Arimany ven la propietat a la família Abadal. Actualment, és propietat de la família Pujades i gran part del seu terme és emprat per l’extracció de grava i sorra i una planta formigonera. També hi ha una explotació ramadera. Hi ha constància de l’existència d’una teuleria. El conjunt és resultat de diverses modificacions i ampliacions constituint un conjunt unitari. El cos més antic és al sector de llevant amb una entrada amb un arc de mig punt. El cos més nou és a ponent i conté una inscripció de 1791. Aquests dos cossos de planta baixa i dos pisos estan articulats per una torre més alta. El cos més antic que ha sofert nombroses modificacions és de planta rectangular de planta baixa i actualment de dos pisos i organitzat en tres crugies. Cal destacar l’arc de mig punt de pedra picada d’una antiga entrada amb la finestra del primer pis continguda en el seu eix; les obertures de pedra picada de la façana sud i una finestra a llevant. (Les masies de Manlleu)