dissabte, 18 de gener de 2020

Regàs i Cavalleria, Carles

CARLES DE REGÀS I CAVALLERIA


Va néixer al Mas Cavalleria de Manlleu. A Manlleu la seva família era influent i sostenia una rivalitat tradicional amb els Cortada, per bé que uns i altres feren causa comuna pel temps de la guerra de successió. Mantingué un llarg plet amb la Vila de Manlleu, iniciat en 1703, per la concessió d’uns molins sobre el Ter. Des del 1704 fou una de les figures principals del grup de la Plana de Vic que preparava la rebel·lió de Catalunya contra Felip V. Bach de Roda, Mas de Roda i Jaume Puig de Perafita eren els seus col·laboradors principals, actuant el darrer com a orientador preferent de totes les activitats. Per l’abril de 1705 fou citat a Barcelona pel virrei Velasco, però es negà a anar-hi. Un més després figurava entre els signants dels poders conferits al doctor Parera pel pacte anglo-català de Gènova. A la darreria de juny entrà amb gent armada a Manlleu. Hi feu morts i incendis, de cara a coaccionar la Vila, que es mostrava poc seguidora de l’austricisme imperant a la plana. Els efectes de la incursió foren contraproduents. Fou un dels dirigents de l’alçament armat iniciat pel juliol. Pel setembre, mentre l’expedició aliada vinguda a Catalunya, reduïa la guarnició borbònica de Barcelona, Regàs i d’altres vigatans aconseguien la submissió de Girona, seguida per la de moltes poblacions del nord. Dins el mateix any fou nomenat capità, amb el grau de coronel del nou regiment de Guàrdies Catalanes. Participà amb ell a la defensa de Barcelona contra Felip V, així com a l’ofensiva immediata per alliberar Aragó (1706). Més tard es retirà del regiment i tornà a la seva comarca, sempre amenaçada per la proximitat del front. Es dedicà repetidament a organitzar lleves de voluntaris i a comanar-ne cossos en la lluita contra l’enemic. El 1707 actuà a La Garrotxa i a l’Empordà. En 1709 i 1710 endegà mobilitzacions a Osona. En 1713, quan Catalunya restà sola en la seva lluita contra els invasors borbònics, fou enviat especial del Consell de Cent de Barcelona perquè animés la gent de les comarques del nord a resistir l’invasor. Mantingué alguna gent en armes a la zona de Vic i cooperà als inútils esforços perquè aquesta ciutat s’esdevingués un nucli de resistència. Per l’agost de l’esmenat any fugí de Vic el Diputat Militar Berenguer, i Regàs s’uní a l’expedició que dirigia el general Nebot. La deixà pocs dies després, descoratjat, per retirar-se de la lluita i aprofitar l’oferiment d’indult proclamat pel general Bracamonte a favor d’alguns prohoms d’Osona si es presentaven en terme curt. Es retirà a viure a Vic. En 1728 signà una concòrdia amb la Vila de Manlleu pel vell plet dels molins sobre el Ter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada