MANUEL
VILÀ I DALMAU
Va néixer a Manlleu el 28 de desembre de 1887.
Va estudiar als Germans Maristes de Vic. Acabats els estudis, va anar a viure a
Barcelona i, als 21 anys, es traslladà a Tossa, on va perdre el contacte amb
els cercles literaris que freqüentava a la ciutat comtal. L’any 1921, però, va
retornar a Barcelona. Les seves poesies van ser publicades a la Gazeta Vigatana
i en un dels volums de la Biblioteca d’Autors Vigatans, prologat per Apel·les
Mestres. Va obtenir diversos premis literaris, entre ells, el primer accèssit a
la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1917). Va ser membre fundador
de la societat literària L’Esperança i membre de la Societat de Geografia
Comarcal de Barcelona. Va tornar a Manlleu, 30 anys després de ser-ne fora, i
hi va morir A Tosa de Mar el 1955.
Llibres publicats: Desancant; Quan l’amor dictava. Poesies; Poesia;
Poesies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada