Carrer
de Sant Antoni
El carrer de Sant Antoni pertany íntegrament
al barri de Baix Vila. Té una orientació nord-sud i una longitud aproximada de 220 metres . Comença al
carrer de Sant Jaume i acaba amb el número 21 al passeig del Ter.
El carrer de Sant Antoni des del
passeig del Ter (1)
El nom actual és carrer de Sant Antoni però
no sempre ha estat el mateix. L’any 1860 s’instal·là una fàbrica de gas per
donar servei a la vila de Manlleu. El carrer es coneixia popularment com a
carrer del Gas. L’any 1880 es va batejar com a carrer de Sant Antoni tot i que
la gent continuava dient-li carrer del gas. L’any 1931, amb l’arribada de la
Segona República espanyola, l’ajuntament acorda posar-li el nom de Capità
Garcia Hernández. El nom fa referència a Angel Garcia Hernández, un militar
espanyol que l’any 1930 es va revoltar a Jaca contra la Dictadura del General
Berenguer, junt amb Fermin Galan. Va ser afusellat. L’any 1939 va recuperar el
nom original.
Tampoc hi ha la seguretat de a quin Sant
Antoni estava dedicat però com que a l’inici del carrer hi ha una capelleta
dedicada a Sant Antoni de Pàdua, les probabilitats indiquen que es tracta
d’aquest sant. El nom fa referència al patró dels paletes. Sant Antoni de Pàdua
va ser teòleg, predicador i frare portuguès. Va néixer a Lisboa l’any 1195 en
el sí d’una família aristòcrata descendent del creuat Godofred de Bouillon, i
va morir a Pàdua l’any 1231. Va ser canonitzat l’any 1232. La casa on va néixer
va ser destruïda pel terratrèmol de l’any 1755. Contràriament al desig de la
seva família, va ingressar a l’abadia agustiniana de Sant Vicenç, als afores de
Lisboa, i es va fer monjo. L’any 1220 va canviar d’ordre, es va fer franciscà i
es va posar Antoni de nom (es deia Ferran de naixement). Fou enviat pels seus superiors
a predicar contra el catarisme, viatjant pel nord d’Itàlia i sud de França. Es
va posar malalt i es va retirar a un bosc, en una cel·la que fa fer-se ell
mateix. Ha estat la persona que s’ha canonitzat amb més rapidesa, 352 dies
després de la seva mort. Se li atribuïren molts miracles, tant en vida com un
cop mort. La ciutat de Pàdua li va dedicar una basílica per conservar les seves
restes. Al cap de 30 anys de mort es va obrir el seu sarcòfag i es va trobar el
cos totalment corrupte llevat de la llengua que estava en perfectes condicions.
Durant molts anys a la part final del carrer
hi havia els darreres de la fàbrica d’embotits “La Piara”, i just a l’altra
cantó, els darreres del col·legi del Sagrat Cor de La Salle. L’any 2006 es va
derruir la fàbrica per urbanitzar el solar però la crisis econòmica ha tingut
aturat el projecte.
A la cantonada amb el carrer de Sant Jaume hi
ha una capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua que es va col·locar l’any
1922.
En aquest carrer hi va viure molts anys la
cantant catalana Maria Dolors Lafitte. Aquesta cantant va néixer a Roda de Ter
l’any 1949 i va morir a Girona l’any 2008. Va començar a cantar a Manlleu l’any
1964. El 1968 va gravar el seu primer disc “Cançons occitanes”. Era una
component menor del grup de cantants catalans sorgits dels Setze jutges. Es va
dedicar a recuperar música tradicional i medieval del cançoner sefardita i la
lírica dels trobadors.
(1) Arxiu Prat Pujol
Octubre 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada