Madirolas (Masia)

MADIROLES

Al extrem nord del terme. La masia de Madiroles i el que era llavors el seu terme es troba citada a la dotalia de l’acta de consagració de Santa Maria de Manlleu, l’any 906. En els primers manuals notarials i llibres sagramentals dels segles XIII i XIV existents a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria hi és present el cognom Madiroles i així successivament fins els nostres dies. L’any 1575 trobem en Berenguer Madiroles que habita la masia junt amb quatre persones més. Al cens de l’any 1626 és en Salvi Madiroles que hi viu amb cinc persones més. Per l’octubre de 1640 amb motiu de la guerra dels segadors, uns seixanta manlleuencs hi són allistats, entre ells hi ha un Benet Madiroles, fill d’en Salvi. També trobem en Pau Madiroles entre els vuit membres de la pagesia i els setze de la vila que poden ser elegits com obrers de la parròquia, segons la reforma duta a terme l’any 1699. Més recentment trobem en Ramon Madiroles, persona peculiar i molt emprenedora. Va ser el promotor del santuari de Puig Agut; les seves llavors van obtenir premis en certàmens internacionals; va fundar la revista “El Faro de Puig Agut”, la primera publicació manlleuenca que aparegué l’any 1886; va projectar la fundació d’un balneari, ja que a una font del seu terme se li atribuïen propietats medicinals. Un projecte ambiciós era la carretera que havia de comunicar Osona amb la Garrotxa per Bracons i que ell preveia que passés per la seva finca. Conjunt format per un cos principal i dues torres maclades una al sud-est i l’altre al nord-oest. El conjunt actual és resultat de diverses modificacions. L’última de les quals data del 1881. El cos principal és de planta quadrada de planta baixa i dos pisos organitzat en tres crugies. Cal destacar tots el elements de pedra picada, les dues torres maclades al cos principal de planta baixa i tres pisos. Les nombroses inscripcions per tot l’edifici i la coberta a quatre vents. (Les masies de Manlleu)