Carrer
de Sant Jordi
El carrer de Sant Jordi pertany íntegrament
al Barri de Baix Vila, té una orientació est-oest i una longitud aproximada de 150 metres . Va des de la
plaça de Fra Bernadí fins el passeig de Sant Joan. La seva numeració comença a
la plaça i acaba amb el número 16 al passeig de Sant Joan.
El
carrer de Sant Jordi des de la plaça amb l’edifici de Caixa Manlleu en primer
terme(1)
El nom actual és el de carrer de Sant Jordi
però ha tingut molts altres noms. Va ser obert l’any 1890 quan es va projectar
la plaça de Fra Bernadí. En aquells moments se li va posar el nom de carrer de n’Umbert.
De fet era la continuació natural del carrer de l’Horta del Frare o carrer de
la Passió que acabava al carrer del Pont. El carrer n’Umbert l’obria fins la
nova plaça. El 20 de maig de 1931, el tros de carrer comprés entre el carrer
del Pont i el passeig de Sant Joan, es va batejar amb el nom de carrer d’en
Francesc Macià. Aquest personatge català havia estat el president de la
Generalitat de Catalunya fins la seva mort l’any 1933. L’1 de març de 1939 es
bateja com a calle de Calvo Sotelo la suma dels carrers Umbert i Francesc
Macià, és a dir, el carrer que porta de la part sud de la plaça de Fra Bernadí al
passeig de Sant Joan. Calvo Sotelo era
un polític de la Falange que va ser assassinat pels Guàrdies d’assalt el 13 de
juliol de 1936, fet que va desencadenar la revolta dels militars. El 22 de
juliol de 1977 el carrer rep el nom
actual de carrer de Sant Jordi batejat pel primer ajuntament democràtic després
de la dictadura del General Franco.
El carrer des del passeig de Sant
Joan(2)
El nom fa referència
al patró de Catalunya. Sant Jordi va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort
com a màrtir en no voler abjurar de la seva
fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i a l'Islam, esdevenint un dels
sants més populars, especialment durant l'Edat mitjana.
No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un
personatge llegendari. A Catalunya,
comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en
batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és
invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades,
el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant,
al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica,
l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant.
Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó
també de la noblesa de la Corona D'Aragó. A Catalunya,
la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja
s'esmenta a començament del mateix segle XV.
(Corts de
Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).
Relleu d’en Josep Viladomat sobre el
riu Ter(3)
L’edifici més emblemàtic del carrer és la seu de la Caixa
de Manlleu (avui Unnim) que té un relleu a la paret, obra de Josep Viladomat, i
que és una al·legoria al riu Ter.
El
carrer de Sant Jordi l’any 1913 quan rebia el nom d’Horta del Frare(4)
(1), (2) i
(3) Arxiu Prat Pujol
(4) Arxiu
Gaja joiers
Juliol 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada