Carrer
d’en Santiago Rusiñol
Podríem considerar que el carrer d’en
Santiago Rusiñol limita el barri de Gràcia per la vessant sud i per la d’oest.
La seva orientació és de est a oest amb una forta corba a l’alçada de la
porteria de General Cable que el fa anar de sud-est a nord-oest. S’inicia al
carrer del Vendrell, venint a ser la continuació del carrer de Sant Jaume, i
s’acaba al carrer de Voltregà. La longitud aproximada és de 1.100 metres . La
numeració comença al carrer del Vendrell i acaba amb el número 104 passada
l’estació del ferrocarril.
L’entrada actual de la fàbrica del
Cordó, al carrer Rusiñol(1)
El nom actual és de carrer d’en Santiago
Rusiñol si bé no sempre ha estat el mateix. El nom més conegut és el de carretera
Rusiñol, sense especificar cap persona. Hi havia el convenciment que
l’ajuntament havia batejat el carrer en homenatge a l’Albert Rusiñol, el germà
de Santiago, empresari i polític eminent, que Manlleu havia nomenat fill
adoptiu el febrer de 1899 pels importants favors que el polític havia
aconseguit per la vila, com el canvi del traçat de la línia fèrria, que en un
inici anava per la Gleva i Sant Hipòlit, seguint la carretera de Puigcerdà i
que el diputat va aconseguir que passés prop de Manlleu (i de la seva fàbrica)
o com la construcció del pont de la Gleva sobre el riu Ter. Però ens consta que
abans del nomenament de fill adoptiu el carrer ja s’anomenava Rusiñol.
L’historiador Domènec Torrent i Garriga, al citar els noms dels carrers de
Manlleu en el llibre “Manlleu, croquis para su historia” l’any 1891, no cita el
carrer Rusiñol sinó que en diu Passeig del Carril o Passeig de l’Estació en un
intent d’honorar l’arribada del tren a Manlleu, tant important per la vila
durant els segles XIX i XX. Però mai va reeixir aquest intent i la gent
continuava dient carretera Rusiñol al passeig del carril. La hipòtesi més
probable és que la carretera que menava a la Gleva i també a la fàbrica
Rusiñol, la gent li digués carretera Rusiñol o de can Rusiñol, ja que eren
molts els treballadors que l’agafaven cada dia, i que aquest nom hagués fet
fortuna.
El carrer vist des de l’est(2)
L’any 1981 l’ajuntament va prendre l’acord de
rebatejar el carrer amb el nom més mediàtic de Santiago Rusiñol, tot i que
aquest artista, d’indubtable talent, no hagués fet res per la vila del seus
avis, tret d’anomenar-la Vilatrista.
La Manlleuenca de Josep Viladomat(3)
En aquest carrer hi havia nascut el poeta
Armand Quintana i Panedes. Aquest lletraferit va néixer l’any 1921. Va ser
redactor de la revista Inquietud. Als anys 50 organitzava cursos de català en
la clandestinitat. Va ser professor de Llengua i Literatura catalanes fins a
l’adveniment de la democràcia. Entre 1983 i 1987 va ser regidor de Cultura de
l’Ajuntament de Vic. Va ser també assessor literari de la “Col·lecció Llimerol”
de poesia. Fou membre fundador de la Penya Trukoff de Manlleu, de la revista
Cavall Fort, del Cine Club de Vic i de la Delegació d’Osona d’Òmnium Cultural,
de la qual va ser president. També és membre del consell de fundadors i antics
dirigents d’aquesta entitat, de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana i
del Patronat d’Estudis Osonencs i de l’Ateneu Barcelonès. Va publicar pròlegs
en diversos llibres de poesia i havia donat nombroses conferències sobre temes
literaris i artístics. Vivia a Vic des de l’any 1949 on hi morí l’any 2005.
En el número 35 del carrer hi havia una
capelleta de la Marededéu del Pilar. Es va col·locar en aquell lloc a la dècada
de 1940 ja que la casa era el quarter de la Guàrdia Civil de Manlleu i la seva
patrona era aquesta Marededéu.
També hi havia viscut el, també poeta, Josep
Grau i Jofre. Aquest poeta va
néixer el 1927 a
Manlleu i va estudiar al Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en una
antologia poètica, prologada per Carles Riba, juntament amb l’anomenat Grup de
Vic. Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Manlleu. Va col·laborar en
les publicacions Inquietud, Cop d’Ull, Manlleu-Publicació, Reduccions i Quatre
Estacions de l’Empordà. Fou premi de novel·la i poesia de Calldetenes. Des de
1979, era professor del Col·legi del Sagrat Cor de Torelló. Va morir a Manlleu
l’any 2005.
Un altre personatge remarcable que havia
nascut en aquest carrer fou l’artista Lluís Terricabras, “Terri” resident a
Mataró i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
El carrer havia tingut llocs emblemàtics com
l’horta Alemany, al cantó esquerra; el quarter de la Guàrdia Civil; l’estadi de
Manlleu del 1934 al 1940; la fàbrica de Can Serra fins l’any 1992 en el mateix
lloc de l’estadi; i la fàbrica del Cordó, ara General Cable.
A la confluència del carrer Vázquez de Mella
amb el carrer d’en Santiago Rusiñol, s’hi va erigir una estàtua de Josep
Viladomat, anomenada, la Manlleuenca, en honor de Josep Serra I Sió, fundador
de la fàbrica de Can Serra.
(1), (2) i
(3) Arxiu Prat Pujol
Juliol 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada