Verdaguer, El (Masia)

EL VERDAGUER

Al nord-est del terme, tocant al polígon industrial de la Coromina. La masia del Verdaguer es troba a llevant del terme amb fàcil accés per l’avinguda Bellmunt. És pràcticament dins el casc urbà, quan no fa gaires anys calia accedir-hi per camins rurals. Està situada en un petit promontori, ara força dissimulat per les edificacions urbanes i, a més de la casa antiga, a la qual s’havien fet diverses modificacions en el transcurs dels anys, ara n’hi ha una de recent construcció. El Verdaguer és també una de les masies antigues de Manlleu; en els documents de l’Arxiu Parroquial hi és citada amb assiduïtat: el 1575 hi viu en Joan Verdaguer i quatre familiars més; el 1616 és en Jaume Verdaguer i tres familiars  els que hi viuen, i el 1626 hi trobem en Bernat Verdaguer i quatre persones més. El 1640, entre la relació dels pagesos manlleuencs que són aptes per la guerra i que han de presentar-se a Vic, hi ha en Joan Verdaguer. Al segle XVIII un hereu fill de casa professà a l’Ordre dels Trinitaris aconseguint l’important càrrec de Consultor de la Congregació. Entre els representants de la pagesia candidats a ser obrers de la parròquia de Santa Maria de Manlleu no hi falta mai el cap de casa del Verdaguer i els trobem exercint el càrrec en diverses ocasions. Fins els cadastres de finals del segle XIX trobem la família Verdaguer com a propietaris i alhora en fan l’explotació. Ja més recentment, en són propietaris la família Pous. De les passejades pel Verdaguer molts manlleuencs en deuen guardar bons records, sobretot de la verdor dels pins que hi senyorejaven. Edifici resultant de diverses modificacions i ampliacions. L’edificació més antiga és a la part del darrere on hi ha una inscripció de 1640. Posteriorment es va construir l’edifici adossat al qual l’envolta un cos de terrasses i arcs rebaixats de planta baixa i dos pisos. El conjunt té adossat ortogonalment, tant a llevant com a ponent, dues construccions ortogonals formant un pati interior. Cal destacar els arcs rebaixats de la façana i les baranes de pedra picada; el contrafort de maçoneria a la part posterior on hi ha la finestra amb la inscripció de 1640; l’al·legoria a l’agricultura demanat misericòrdia en forma d’esgrafiat a un dels edificis adossats ortogonalment amb data de 1901. Hi havia dos estatges, un pels amos i l’altre pels masovers. Fou la primera casa que instal·là un parallamps al carener. La masia estava voltada d’acàcies i era molt ventosa de cara a migjorn. Un pont d’obra sobre el rec de Bellfort permetia accedir als camps de l’altre costat. Disposava de dues basses, quatre pous coberts i quatre forats de perforadora. Al serrat de tramuntana hi havien els 32 famosos pins que donaven un toc exòtic a la masia i que quatre generacions d’estadants conservaren amb devoció. Prop del rec hi havia una teuleria, avui desapareguda.