Carrer
de Sant Domènec
El carrer de Sant Domènec pertany íntegrament
al barri de Baix Vila. Té una orientació est-oest i una longitud aproximada de 230 metres . Comença al
carrer del Pont i acaba amb el número 36 al carrer de l’Enric Delaris.
El carrer de Sant Domènec des del
carrer del Pont(1)
El nom actual és carrer de Sant Domènec però
no sempre ha estat el mateix. El carrer està documentat amb aquest nom des del
segle XVIII. L’any 1936, l’ajuntament d’esquerra acorda posar-li el nom de
Salvador Seguí. Aquest personatge era conegut pel sobrenom de “El noi del
Sucre”. Va néixer a Tornabous el 1886 i va ser assassinat a Barcelona l’any
1923 pels pistolers blancs. Va ser un dels líders més destacats de
l’anarcosindicalisme català. L’any 1939 les autoritats franquistes retornaren
al carrer el nom primitiu.
El nom actual fa referència a Sant Domènec de
Guzman fundador dels pares predicadors, els Dominics. Va néixer l’any 1174 a Caleruega (Burgos) i
va morir a Bolònia l’any 1221. Entestat en convertir els càtars, heretges
segons el catolicisme, va fundar una ordre de frares per predicar el
catolicisme ortodox, els Dominics, que varen ser recolzats pel papat i
s’estengueren ràpidament per tot Europa.
El carrer de Sant Domènec des de
l’Enric Delaris(2)
A Manlleu hi havia molta devoció a aquest
sant. Tenia una imatge seva de mida considerable, a la capella lateral de la
Verge del Roser de l’església vella, enderrocada durant la guerra Civil. A la
cantonada del carrer del Bisbe Morgades hi ha una capelleta dedicada a Sant
Domènec. Aquesta capelleta va ser col·locada
a la casa d’habitatges construïda a principis del segle XX que va
substituir l’antic Hospital de Sant Jaume que estava en aquest lloc des del
1881.
En el número 9 del carrer hi ha un trencadís
de rajola formant un mosaic que representava a Sant Martí vestit com a soldat
romà en el moment de partir la seva capa per donar-la a un captaire.
El carrer de Sant Domènec fou el carrer
preferit pels fabricants per bastir-hi les seves cases. Exemples actuals són
Can Vilaseca, aixecada el 1924 sota els plànols d’Isidre Puig i Boada i Can
Sanglas, construïda el 1934 pel mateix arquitecte. Un altre edifici singular és
l’Oratori de Sant Josep. Era la capella del col·legi del Carme i està situat
just al costat del col·legi. Es va construir entre els anys 1943 i 1944 i
l’arquitecte fou en Josep Ma. Pericas. Es va haver de tancar a principis de la
dècada dels 70 per amenaçar ruïna per causa d’una invasió de termites.
El mosaic de Sant Martí (3)
(1) (2) i (3) Arxiu Prat Pujol
Octubre 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada