Carrer
del Pont
El carrer del Pont pertany íntegrament al
barri de Baix Vila. Té una orientació nord sud i una longitud aproximada de 390 metres . Comença al
carrer de la Font i acaba amb el número 77 al passeig del Ter.
El
carrer del Pont des del passeig del Ter (1)
El nom actual és carrer del Pont però no
sempre ha estat el mateix. L’any 1599 s’aixecaren les primeres cases del carrer
del Pont. L’any 1918 l’Ajuntament acordà posar el nom de Pau Caballeria al
carrer. Pau Caballeria i Mas va ser un alcalde de Manlleu molt actiu. Entre
altres coses ajudà a resoldre el plet amb la família Regàs per construir
l’Hospital de Sant Jaume. El 1936 l’Ajuntament d’esquerres acordà posar-li el
nom de Francesc Layret. Aquest personatge va néixer a Barcelona el 1880 i
destacà com a gran impulsor del català en l’ensenyament i de la república. Va
fundar el “Partit Republicà Català” que, per mitjà del seu periòdic, “La Lucha”
defensava el republicanisme i el nacionalisme. Va ser assassinat per pistolers
blancs l’any 1920.
Amb la victòria dels franquistes l’any 1939 i
com a carrer principal de la vila, va ser batejat com carrer del Generalísimo
Franco, el general vencedor de la Guerra Civil i que va exercir com a dictador
fins la seva mort l’any 1975. L’any 1977 les autoritats democràtiques li
restituïren el nom popular de carrer del Pont que és com s’havia conegut sempre
per més noms estranys que li posessin.
El nom fa referència al pont de can Molas,
que ve a ser la continuació del carrer. La primera pedra del pont la va fer
posar el Prior del Monestir de Manlleu, Pere del Perer l’any 1401. El pont es
va acabar l’any 1460. La primera reforma va ser feta l’any
1687; la segona l’any 1870; la tercera l’any 1890, tapant el primer arc; la
quarta l’any 1908; la cinquena l’any 1941 per la voladura el 2 de febrer de
l’any 1936, en la retirada dels republicans. En 1953 s’eixamplà per darrer cop.
Antigament rebia el nom de “Pont del Cingle”.
En el
número 35 hi ha una capelleta dedicada a la Marededéu del Àngels que es va
construir en un moment imprecís del segle XIX. Els números 5-7 hi tenen una
capelleta dedicada a la Marededéu de la Mercè col·locada en una data
indeterminada del mateix segle.
El
carrer l’any 1909(3)
L’edifici
més representatiu del carrer és el teatre Centre. Aquest edifici donava
aixopluc a la Joventut Catòlica de Manlleu. Va ser construït l’any 1897 sota el
plànols de l’arquitecte Josep Illa. Era famós per les representacions teatrals,
especialment les religioses com “Els pastorets” i “La Passió”. L’any 1936 va
ser incautat pel Comitè Revolucionari que en va fer la seva seu. Va servir
d’Ajuntament durant la confrontació bèl·lica, tornant l’any 1939 al seus amos
legals. En aquests moments està en període de reforma, encallat des de fa uns
quants anys.
Un
altre edifici representatiu va ser Can Garcia. Que es va aixecar l’any 1895,
obre de Marià Callís i que era la seu de la família de les conegudes begudes
gasoses.
El
cafè de Cal Esteve, a la cantonada del carrer de Sant Domènec, havia donat
cabuda a moltes associacions manlleuenques de caire catalanista i disposava
d’un local per representacions teatrals.
Al
carrer hi va néixer Joan Oliveras i Llagostera, un metge molt popular després
de la guerra i que té un carrer dedicat.
Un
altre personatge famós nascut en aquest carrer va ser el notari Domènec Torrent
i Garriga, autor de “Manlleu. Croquis para su historia” i “Las leyendas de mi
pueblo” entre molts altres escrits.
Un
altre manlleuenc famós arreu del món va ser el músic Joan Viladomat i Massanes
autor de moltes cançons lleugeres que encara es canten avui dia com el cèlebre
“Fumando espero”. El seu pare hi tenia una barberia al capdavall del carrer.
Una
fama semblant va tenir el seu germà Josep Viladomat i Massanes, escultor, líder
dels “Evolucionistes” i que té obres a tot l’estat.
(1) i (2) Arxiu Prat Pujol
(3)
Arxiu Gaja joiers
Octubre 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada