Passeig
de Sant Joan
El passeig de Sant Joan és l’artèria
principal de Manlleu que parteix la vila en la seva part oriental amb els
barris de Vilamirosa, barri Nou, Dalt Vila i Baix vila; i en la part occidental
amb els barris de l’Erm, el Puig, la Cavalleria La Salut, el polígon de La
Coromina, el del Verdaguer i el de la Font de Tarrés. Comença amb una
orientació nord però a l’arribar al carrer de Sant Pere canvia en direcció nord-oest.
Té una longitud aproximada de 1.650 metres constituint uns dels carrers més
llargs de Manlleu. Comença al passeig del Ter i acaba més enllà de l’avinguda
dels Pirineus amb el número 272 i té capacitat per allargar-se cap el nord, en
un futur proper.
El passeig de Sant Joan des del carrer
de Puig-Guardial(1)
El nom actual és passeig de Sant Joan però no
sempre ha estat el mateix. Nasqué l’any 1864 quan es va inaugurar la carretera
de Vic que travessava Manlleu i enfilava cap a Torelló. Aleshores era coneguda
com la carretera de Torelló. L’any 1880 l’ajuntament acordà posar-li el nom de
passeig de Sant Joan tot i que Manlleu tenia un carrer amb el nom de Sant Joan,
però aquest carrer era conegut
oficialment com a carrer del Gas per haver-hi la fàbrica de gas que nodria les
llars de Manlleu i l’enllumenat públic. L’any 1911, al tros de carrer a partir
del carrer de Sant Pere cap al nord, se’l va batejar com avinguda del Marquès
de Tenerife, ja que aquest noble, el general Weyler, havia estat anomenat Fill
Adoptiu de Manlleu. L’any 1931, per celebrar l’arribada de la Segona República
Espanyola, es va canviar el nom per avinguda de la República. El març del 1939,
amb la victòria del franquisme, torna a recuperar el nom de passeig de Sant
Joan que ja no abandona fins els nostres dies. En un principi el carrer
començava al canal i acabava a la confluència del carrer de Torelló. A partir
de la dècada de 1960 es va anar urbanitzant la carretera de Torelló que
començava precisament al final del carrer del mateix nom. El tros nou
urbanitzat rebia el nom de passeig de Sant Joan i la resta no urbanitzada el de
carretera de Torelló.
Imatge de “La Benvinguda”(2)
En el tram entre el carrer de la Cavalleria i
el de la passió hi ha dues cases a tenir en compte. La primera correspon al
local que tenia la Societat “El Progrés” a finals del segle XIX i principis del
XX. Rebia el nom popular de “El Coro” i constava d’un cafè i una sala
d’espectacles on s’hi representaven obres teatrals i sarsueles molt populars en
aquella època. També era la seu dels moviments anticlericals que propugnaven
una societat laica, especialment en l’ensenyament. Quan la Societat “El
Progrés” es va extingir l’any 1913, el local va continuar funcionant, acollint
altres entitats que utilitzaven el cafè i el teatre per les seves activitats.
El monument a Pere Collell i
l’esgrafiat de l’Ester Batlle(3)
L’altre casa, al costat de “El Coro” va ser
la casa natal de la família Pujol Escalé, descendent d’una altra encara més
antiga, la família Bracons. Isidre Bracons va pintar al voltants de 1856 la
capella de Sant Jaume, a part de ser un dels impulsor principals en la
construcció de la nova ermita. Els seus néts heretaren una bona part del seu art. Jaume Pujol, va
ser un crític d’art molt preuat a la vila. A ell es deuen els vestits dels
estaferms de la processó del dijous sant. Ramon Pujol era escultor, autor,
entre altres obres, de la Verge de Gràcia i del pas de la Coronació d’espines.
Però qui excel·lí per damunt de tots fou Francesc d’Assís Pujol, un artista
total, un home polifacètic que dominava moltes arts com el dibuix, la pintura,
la poesia, la història i l’astronomia.
Una de les primeres imatges del
passeig de Sant Joan l’any 1909 (4)
A la cantonada amb el carrer de la Cavalleria
hi va viure un altre lletraferit manlleuenc, Joan Castell i Masallera, periodista
i component del grup “Lletres Amicals”. Just al costat de casa seu hi havia la
font de Sant Mamet amb un relleu d’aquest sant que va ser crucificat de cap per
avall i que s’ha conservat en la seva remodelació.
En el número 93 hi ha una capelleta dedicada
a Sant Joan Baptista des del 1922. L’escultura original va ser destruïda l’any
1936. La imatge actual és de nova traça.
A l’extrem nord del carrer hi ha una rotonda
amb una escultura de Marta Solsona amb el nom de “La Benvinguda” inaugurada
l’any 2001. El carrer forma el lateral occidental de la plaça de Sant Antoni de
Pàdua. A la cruïlla amb el carrer Torelló hi ha una plaça sense nom amb el
monument a Pere Collell i Vilaró assassinat per membres de la FAI a l’inici de
la guerra civil l’any 1936, monument inaugurat l’any 1968. La plaça té un
esgrafiat a la paret, obra de Ester Batlle, des de l’any 1974.
(1), (2), (3)
i (4) Arxiu Prat Pujol
Setembre 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada