PUIGRODON
Al sud-oest del terme, passada la via del tren, sota el serrat del mateix nom. Per la proximitat de la vila i per la situació geogràfica, un dels millors miradors del terme de Manlleu és, sens dubte, el serrat de Puigrodon, que trobem al sud-oest del municipi, termenejant amb el de Gurb. Fa ja molts anys, sembla, que al cim del serrat hi havia hagut una creu de ferro, encara que no ens han sabut donar raó de si era en commemoració d’algun fet o simplement presidia el promontori. La Toponímia del terme de Manlleu, de Ramon Casals, obra mecanografiada, diu que és el serrat esmentat que dóna nom a la masia. L’antiguitat de Puigrodon ens la dóna la relació de batlles coneguts del terme de Vilamirosa, que l’any 1180 cita Bernat de Puigrodon com a batlle de Sant Julià. En el cadastre de 1862 hi ha registrades cinquanta quarteres de cultiu i pertanyen a la finca les masies del Molinot i la caseta de Puigrodon. En són propietaris la família calderó. Josep Prat la cita com una de les masies més curoses del terme, amb fama de criar-hi bon bestiar, especialment cavalls. La primitiva masia de Puigrodon no era al lloc de l’actual. Estava situada en el primer graó del Serrat de Puigrodon i fou incendiada i feta runes durant la guerra del francès del segle XVIII. Conjunt format per un edifici principal i una sèrie de construccions annexes a ponent en tancament de lliça, que formen un pati interior en el lateral de la casa. L’edifici principal, organitzat en tres crugies, és de planta baixa i dos pisos. Cal destacar les voltes tapiades de la planta baixa i les porxades del primer i segon pis de totxo massís. A la bassa de Puigrodon no s’hi acabava mai el peix ni les polles d’aigua. (Les masies de Manlleu)
Hola. La Guerra del Francès és del segle XIX (1808-1814).
ResponEliminaJOrdi