dijous, 2 de gener del 2020

Bisbe Aguilar, Carrer del

Carrer del Bisbe Aguilar
                      
El carrer del Bisbe Aguilar pertany íntegrament al barri de la Cavalleria La Salut. Té una orientació nord-sud i una longitud aproximada de 240 metres. Comença al carrer de la Cavalleria i acaba amb el número 36 al passeig del Ter.


El carrer del Bisbe Aguilar des del sud (1)

El nom actual és carrer del Bisbe Aguilar però no sempre ha estat el mateix. Abans rebia el nom de carrer de Sant Martí de més enllà o també el carrer de Sant Martí Xic. El nom feia referència a l’ermita de Sant Martí de Miralles situada a l’altre cantó del Ter, a l’indret aproximat on ara hi ha la masia de la Devesa, i també, al fet que hi havia un carrer paral·lel amb el nom de Sant Martí. L’any 1926 l’ajuntament acordà posar el nom de carrer del Bisbe Aguilar al carrer de Sant Martí Xic, després que no hagués prosperat aquest nom a l’actual carrer Vázquez de Mella. L’any 1930 es dóna el nom de Bisbe Aguilar a la prolongació del carrer fins a la carretera d’Olot. L’any 1931, al tros de carrer entre el carrer de la Cavalleria i la carretera d’Olot se li posa el nom d’Àngel Guimerà. L’any 1936, l’ajuntament d’esquerres posa el nom d’Eliseu Reclús al tros de carrer que quedava amb el nom de Bisbe Aguilar. Eliseu Reclús era un anarquista francès venerat per les autoritats revolucionàries del Manlleu de l’inici de la Guerra Civil. Amb la victòria dels franquistes, el carrer va recuperar el nom de Bisbe Aguilar.

Francesc Aguilar i Serrat va néixer a Manlleu l’any 1826. Va estudiar al Seminari de Vic. L’any 1854 es va ordenar sacerdot. Fou catedràtic al Seminari Diocesà, director de col·legis a l’Escorial i a Madrid, i rector del Seminari de Còrdova. L’any 1881 va ser investit bisbe de Sogorb (País Valencià). En aquesta regió va fundar el Col·legi de Sant Josep per a seminaristes pobres, el Convent de Franciscans, diversos centres d’ensenyament, associacions de pietat i la Caixa d’Estalvis de Sogorb. Fou també un dels impulsors de la Caixa d’Estalvis de Manlleu. Va morir a Sogorb l’any 1899. El llibres publicats pel prelat foren: Testimoni sobre el Papat; Vida de l’apòstata i heresiarca Lutero; Exposición sobre la cuestión de Roma; Modo y facilidad de confesarse; Conveniència del poder temporal del Papa; Conversa sobre l’existència del Purgatori; Plants de la llengua catalana; Assistència als malalts; Conversa sobre la institució i necessitat de la confessió; El ferro-carril; Discurs sobre la restauració del monestir de Ripoll; Desgracias de Vich; De qué sirven las monjas; Vida del Excmo e Iltmo D.Antonio Mª Claret; Libertad eclesiástica en la censura e impresión de los libros de rezo; El monaguillo instruido; El hombre, ¿es hijo del mono?; Compendio de Historia Eclesiástica general; El pase regio, cuestión histórica y cuestió moral; Noticia histórica sobre la unidad católica y la libertad de cultos en España; Discurso en el Seminario Conciliar de Córdoba; Errores históricos; Quinario en honor de Santo Tomás de Aquino; Constituciones del Seminario de Segorbe; Episcologium Segobricense; Cartas pastorales sobre la Iglesia Católica; Constituciones del Seminario de la Santísima Trinidad y San Pedro de Segorbe; Noticias de Segorbe y su obispado; La Porciúncula.

El seu llibre “Plants de la llengua catalana” és considerat un dels primers llibres en reivindicar la llengua catalana.


(1)  Arxiu Prat Pujol

Octubre 2011
Bernat Prat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada