divendres, 3 de gener de 2020

Comte, Carrer del

Carrer del Comte

El carrer del Comte pertany íntegrament al barri de Dalt Vila. Té una direcció nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 140 metres. Parteix de la plaça de Dalt Vila i acaba amb el número 29, en un lleuger eixamplament que s'anomena plaça del Grau.



El carrer del Comte des de la plaça Quintana (1)

El nom complert d’aquest carrer, situat al barri de Dalt Vila, hauria de ser el de ‘carrer del comte de Centelles’. Es va traçar durant el segle XV sobre uns terrenys que eren propietat del comte de Centelles. Aquesta família de l'alta noblesa catalana va tenir, durant diversos segles, l’autoritat civil sobre Manlleu. El carrer nasqué l’any 1405.

El rei Pere III el Cerimoniós va vendre els drets sobre el territori manlleuenc, l’any 1380, a Eimeric de Centelles que va passar a tenir el poder senyorial sobre la població, al marge dels drets eclesiàstics que seguiren depenent del prior del monestir agustinià de Santa Maria. Els Centelles van retenir Manlleu entre les seves possessions fins el 1811.

Un dels edificis d’aquest carrer era el lloc on es cobraven els tributs que els manlleuencs havien de pagar a l’Església. Era l’anomenat ‘delme’; o sigui, la dècima part de la collita.  Per aquesta raó va ser coneguda com a ‘casa del Delme’. Es pot veure a la llinda, darrerament restaurada, els símbols del papa de Roma (per la seva relació amb eclesiàstica) amb la data de la seva construcció, 1701. Posteriorment, quan va perdre aquest funció, aquesta casa va ser dedicada a donar acollida als rodamóns.

En una altra casa hi ha una fornícula on hi ha col·locada la imatge de sant Isidre. Aquest sant madrileny va ser el patró dels pagesos des del segle XVII i el sindicat o gremi que aplegava aquest col·lectiu li dedicaven una missa i una processó i el dia de la festivitat del sant, el 15 de maig.
El prevere manlleuenc Joan Puntí Collell va escriure, a primeries del segle XX, uns versos dedicats a aquest carrer:
.
El carrer del Comte

El carrer del Comte és el meu carré;
no pas del vivent ni de la naixença,
sinó, ai! d’aquella dolça amor que us ve
tan de cor endins quan un hom hi pensa.

És cap a Dalt-vila que hi ha quietud
i el dring del ferrer sembla una campana;
que hi ha aquelles cases d’un daurat perdut,
el portal rodó i la barbacana.

El carrer del Comte és un carré antic
que té a cada cap una plaça vella,
un rampant que hi puja sense molt fatic
i, en sé al mig, un sant dins una capella.

Totes les comares són d’un tarannà.
Saben desseguit quina dona és morta;
gusten una mica de finestrejà
i d’anà a sorgir al peu de la porta.

Encara no veuen que una fa el pioc,
li diuen remeis d’herbes i d’untures;
l’una fa l’oferta d’un ciri a Sant Roc,
l’altra acondueix les tres criatures.

Elles de la casa duen el regent;
i en el llur porxet, sota la teulada,
pengen a la pompa del sol i del vent
roba de blancor neta de bugada.

Les portes són franques i obertes al pas;
i d’entrada endins, que hi fa l’ombra fresca,
surt la mare a fora, el menut al braç
i els altres al volt encetant la llesca.

Juga la mainada tot fent xipolleig;
va una dona al camp a dur la minestra;
ara les campanes toquen a bateig
i canta un ocell en cada finestra.

Aquelles finestres amb festejador
i els flocs virolats que fa la cortina;
i a la part de fora l’alfàbrega en flor,
l’ombriu moraduix i la clavellina.

En la giragonsa que no es veu la fi
és el més bonic ser-hi quan hi passa
la processó antiga que es fa de matí
amb un sant només i una banderassa

que és tota vermella, alta i triomfal,
la que al grat del vent vola de bon aire,
que amoixa les noies que són al portal
i besant les flors, n’escampa la flaire.

Allò fa alegria! i llavors també
de la processó, record de miracles,
que fan per l’Octubre, dia del Rosé,
amb els sants rient dins els tabernacles.

I en l’or de la tarda de Corpus que els fums
de l’encens diví me l’omplen de glòria,
i hi passa, entre càntics i aromes i llums,
Déu Nostre Senyor dintre la custòdia.

Quina bella cosa, hivern com estiu,
-ara que l’amor tan dolç ens el mostra-
al carrer del Comte pensar que hi teniu
aquell aixopluc que és a casa vostra!

És tan bella cosa que m’hi estaré,
si més no, amb l’estar de la fantasia;
temps i temps que passi, serà el meu carré;
si el matava el temps, dintre mi viuria!


Casa del Delme(2)

(1)  i (2) Arxiu Prat Pujol

Maig 2011

Joan Arimany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada