Carrer
de la Font
El carrer de la Font separa el barri de Dalt
Vila del barri de Baix Vila. Té una orientació est oest i una longitud
aproximada de 240 metres .
Comença al passeig de Sant Joan i acaba amb el número 25 al carrer de l’Enric
Delaris.
L’arc de Can Regàs al carrer de la
Font l’any 1956 (1)
El nom actual és carrer de la Font i sempre
ha estat el mateix. El nom fa referència a la Font de la Marededéu que es troba
en el seu recorregut. La font de la Marededéu es va construir l’any 1722 quan
es va canalitzar l’aigua del pou que hi havia davant l’entrada de l’església de
Santa Maria i que costava d’agafar per la fondària, cap al seu lloc actual. Un
parell d’anys més tard va ser concedit als veïns de Manlleu, el dret
d’utilitzar l’aigua sobrant per regar els horts que hi havia, on ara hi ha la
plaça Bernadí. L’any 1935 uns gambirots apedregaren la imatge de la Marededéu
desfigurant-la. L’any 1936 es va destruir. L’any 1939 es va tornar a refer
aprofitant les restes de marbre de la imatge de Sant Bernat Calvó de la
catedral de Vic, que també havia estat malmès l’any 1936.
A part de la font de la Marededéu hi havia
l’entrada a la casa Regàs, avui desapareguda, que començava amb un arc que es
va enderrocar l’any 1961 per eixamplar el carrer. I el monument de les Tres
Creus, posat l’any 1924 i que era la desena estació del Via Crucis que la Santa
Missió d’aquell any havia instituït pels carrers de Manlleu.
En aquest carrer hi van néixer dos insignes
poetes manlleuencs. Anna Senyè d’Aimà i Mossèn Joan Puntí i Collell. Anna Senyè
i Ramissa era nascuda a Cala Nanna, al carrer de la Font, l’any 1881 i morta a
Barcelona l’any 1956. Era poetessa i va editar el llibre de poemes
“Remolinada”. Tot i que per casament va anar a viure a Barcelona, va estar
lligada tota la vida amb la vila nadiua. Va ser una membre activa de la
Societat Protectora d’Animals i Plantes, i un bona fotògrafa aficionada. Va
publicar una col·lecció de postals en contra de la tortura dels animals.
El carrer de la Font des de les escales
de Cal Campaner (2)
Mossèn Joan Puntí i Collell va néixer el 1886 a ca la Quima, al
carrer de la Font. Va ser sacerdot. Va fer classes de català al Col·legi del
Carme de Manlleu i va fer d’organista a l’Església de Santa Maria. Va ser
redactor i director de la revista El Record, col·laborador del Manlleu (I
època) i de l’Orfeó Català -en els desplaçaments del qual n’era el capellà-,
corrector i coordinador de l’editorial del Foment de Pietat Catalana i creador
del butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. El 1918 va
guanyar la Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona. Va morir el
1962. Els llibres publicats per l’autor són: Cofret de versos; La renovació de
la pietat catalana; En Pere sense por; Catarineta Catarinó; Comanda; Manera
d’escriure el català; Faules i moralitats; L’esposa virginal; La rosa beneïda;
La venjança de la reina; Maria Teresa Montalvo i Novella; Eustaqui; Manera de
parlar en públic; Eulària, flor d’ametller; La victória del Angélico; El vers
onomàstic; Gent d’avui dia; La meva mare; La mainada felicita; Memòries d’un
panissaire; Curso vivido de la Santa Misa; Nord i conhort; Roses i noses; Bon
seny. Aforismes, faules i acudits; Litúrgia pràctica; Manual i vocabulari de la
litúrgia.
La part final del Carrer de la Font(3)
Cal destacar el seu poema “Oda apassionada”
un dels millors que s’han compost sobre la vila de Manlleu.
Manlleu
ja el
cor em diu que sóc ben teu.
M’ho
diu el cor, el temps i el cada dia,
m’ho
diu l’alta follia
de
l’enamorament
que amb
tu m’estotja el pensament.
Sóc teu
a l’hora de l’alba
que amb
un raig m’esparpella ta llum balba
i, amb
morenor d’or vell que vol i dol,
m’ha
besat i colrat el teu sol
que
encalitja les llunyes carenes
i en
les nits serenes,
sóc ton
xiroi menut que aixeca el dit
per
destriar els estels de l’infinit.
M’acotxa
amb tu l’hivern, la boira baixa
i entre
els replecs de la blancor que en faixa,
sona a
ma oïda, baix – baixet,
com mot
festiu de mare al seu fillet
la
remor de tes coses:
pels
carrers el petjar damunt les lloses,
el
sonor degotar
de
quarts i hores dalt del campanar;
les
cantarelles fines
del com
va i com ve de les veïnes;
eixint
d’estudi els alegrois infants;
el
repic dels rentants;
la del
teu rusc humà, brunzidera difusa;
el
rítmic dringar de l’enclusa
i
aquell parlar teu:
el raig
de la font de la Marededéu.
Quan el
sol abrilenc ens escampa la boira
com estel
maragdí riu al prat la xicoira
i pel
marge terrós treu el cap cada bri
perquè
et veu venir
primavera
galana que ens poses
als
sembrats roselles i a la vila roses
i
distreu la xardor de l’estiu
l’argent
cantaire i saltador del riu
i en la
pompa autumnal de la posta
que fa
el cel or i sang, se’ns acosta,
fregadís
i suau, l’aire fresc
que mou
les banderoles del moresc.
Manlleu,
vila meva
que
tens per cada ànima nova que es lleva
un
tritlleig de campanes i els crits
infantívols
dessota el ruixat virolat de confits.
Manlleu,
vila amada
que
dones la pau d’una terra sagrada
als
fills que se’t moren i els vetlles després
en la
fe i en el pregar, cel amunt dels xiprers.
Manlleu,
bella terra
d’on
res, ni temps, ni espai em desaferra,
si ara
el cor em diu que sóc ben teu
li
responc que vull ser-ho a tothora, Manlleu,
perquè
amb tu sóc vivent i per tu tinc la vida
de
records i presents i d’esperances guarnida.
Tu em
mostrares el cel
on
solquen els núvols i fan lluminàries la lluna i l’estel.
Per tu
rutllen de goig els meus dies
amb
xisclaire dardell les falzies;
esbadellada
rosa de claror
ideal
filla de la meva amor
feinejant
al pujol i a la plana
ets
llisa i dolça com una germana
i tens
un encís
d’indret
inviolat de paradís,
tan
frescoi que cap calda l’eixuga
ni
l’hivern no li causa marfuga
car
vestida de sol ets esclat
i entre
els vels de la boira, intimitat.
I si el
cor és amb tu quan t’enyora
al
reveure’t t’adora
perquè
jugues tan bé amb el secret
fetillant
de l’aimia que has fet
de
l’amor un deliri i un culte, puig ara
ja em
guarda el teu cos, el cos de la mare.
Manlleu,
ai! Manlleu
ets per
mi la moixaina de Déu.
Remodelació de la Font de la Marededéu
l’any 1973 (4)
(1), (2), (3)
i (4) Arxiu Prat Pujol
Octubre 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada