dimarts, 7 de gener de 2020

Gleva, Carrer de la

Carrer de La Gleva

El carrer de La Gleva pertany íntegrament al barri de Dalt Vila. Té una orientació est oest amb una corba cap al nord-est al mig del carrer. La seva longitud aproximada és de 40 metres. Comença al passeig de Sant Joan i acaba amb el número 5 al carrer de Torelló.


El carrer de La Gleva des de la seva part final(1)

Tot i que és prou conegut i transitat pel qui va a peu per la facilitat d’accés entre el Baix i Dalt Vila pel sector de llevant, no estarà de més remarcar la seva situació dintre l’entramat de vies públiques que configuren Manlleu. El carrer de la Gleva el trobarem entre el carrer de Torelló i el passeig de Sant Joan, pràcticament en línia des del Tras lo Mur i, en certa pendent i lleuger revolt, davant mateix del carrer de Sant Pere. Podem afegir-hi que és un carrer curt i pràctic per als usuaris habituals, i donades les dimensions del Manlleu actual, segurament passa desapercebut per molta gent. Per a molts manlleuencs, si en lloc de dir carrer de la Gleva, diem, baixada de l’Orella, els sonarà més familiar. I és en aquest fet on volem centrar l’atenció.

 Antigament, a la cantonada entre el carrers Rossell i el de la Gleva hi havia un del quatre portals que donaven accés al clos de Dalt Vila i just en aquesta cantonada, encara hi ha l’escut de Manlleu més antic que es coneix. L’existència d’aquest portal, esmentat en documents de l’Arxiu Parroquial del segle XVI, ens confirma que el lloc ha estat concorregut des de temps immemorial i en començar a formar-se el carrer de Torelló amb la construcció de les primeres cases al segle XVII, l’espai on avui hi ha el carrer de la Gleva ja era utilitzat com a pas de vianants. Cal recordar que l’actual carrer de Torelló anteriorment es coneixia com a “carrer de defora”. 

La font que hi havia al final del carrer(2)

El perquè se’n deia baixada de l’Orella ens ho explica Torrent i Garriga i ens diu que al carrer de Torelló, davant mateix de l’actual carrer de la Gleva, hi vivia Joan Raurell, de professió manescal, que era popularment conegut amb el motiu “d’orella”, tot i que no n’explica el perquè. La popularitat li venia per la seva condició de curandero i donada la proximitat del seu domicili amb el carrer en qüestió, es va popularitzar amb el motiu que al·ludia a en Raurell (1). Tot i que no n’hem trobat referència, sembla que més antigament també se’l denominava, carrer del “Xaragall”, segurament a causa del seu pendent, per on s’escorrien les aigües pluvials d’aquell sector de Dalt Vila. 


 


L’escut de Manlleu a la cantonada del carrer de Torelló(3)

En data 26 de juliol de 1910, un dictamen de la comissió especial de Policia Urbana, composta per regidors de l’Ajuntament de Manlleu, presenta una proposició per substituir el nom de baixada de l’Orella per un altre més adequat en considerar la denominació actual quelcom ridícula. Manifesten també que han intentat esbrinar-ne la procedència sense haver trobat cap document que el justifiqui i és per això que es permeten proposar que, amb la prèvia aprovació en el ple Municipal, passi a denominar-se carrer de la Gleva. En el ple del 2 d’agost del mateix any va ser aprovada la proposta i publicada en el butlletí oficial de la província de l’11 d’agost de 1910 (2). L’obra d’en Torrent i Garrriga, on es troba la procedència del nom de baixada de l’Orella, havia estat premiada l’any 1891 i editada per l’impremta de Ramon Anglada de Vic el 1893; per tant, la comissió que va fer la proposta sembla que havia de conèixer la informació que dóna Torrent. 

Quant al nom de Carrer de la Gleva, del tot encertat i correcte per qüestió de veïnatge, sembla que pot estar dedicat al nucli d’habitacles i al Santuari que conformen el poble de la Gleva, ja que aquest es troba dintre el municipi de Masies de Voltregà. 

També cal fer esment que la gent de Manlleu sempre ha estat molt devota de la Mare de Déu de la Gleva. Són moltes les notícies que ens ho confirmen; cal recordar les multitudinàries processons que des de la parròquia de Santa Maria s’organitzaven en diferents ocasions i que el 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Gleva, havia estat festiu a Manlleu.


Aquests són els trets més remarcables d’un carrer de Manlleu, força utilitzat des de sempre, i que donada la seva antiguitat, bé mereix que li dediquem el seu espai. 


(1)  ; (2) i (3) Arxiu Prat Pujol

Juny 2011
Alex Roca




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada