Plaça
de Fra Bernadí
La Plaça de Fra Bernadí pertany íntegrament
al Barri de Baix Vila. És una plaça rectangular, orientada de nord a sud d’on
surten els carrers següents: carrer de Sant Jordi, carrer del Bisbe Morgades,
carrer de Fedanci i carrer de Mossèn Guardiet. Les seves mides són de 110 per 90 metres , que la
converteixen en una de les places grans de Catalunya. La numeració comença al
final de les escales, a la part nord i seguint el sentit contrari a les agulles
del rellotge acaba amb el número 33
a l’antiga seu de Caixa de Manlleu.
La plaça de Fra Bernadí l’any 1909(1)
El nom actual de la plaça és plaça de Fra
Bernadí però no sempre ha tingut el mateix nom. El 27 de maig de 1893, abans
que la plaça estigués enllestida, l’Ajuntament acordà posar-li el nom de plaça
Bernardí de Manlleu. El poble en general i també els mitjans de comunicació
l’anomenaven Plaça Nova fins que, ben entrat el segle XX, prevalgué el nom
oficial de Bernardí de Manlleu. El 30 d’octubre de 1936 l’Ajuntament canvià el
nom per posar-li plaça de la Llibertat. Les autoritats franquistes acordaren
posar-li el nom de Plaza de España, el dia 1 de març de 1939. Finalment el 2 de
juliol de 1977 es tornà al nom original, bé que modificat en la grafia, i
retornà com a plaça de Fra Bernadí.
El seu nom fa referència a Jaume Montserrat i
Valls, un monjo manlleuenc que prengué el nom religiós de Fra Bernadí. Nasqué
l’any 1586 a
Dalt Vila. L’any 1640 va ser nomenat ambaixador del Principat, a Madrid, a la
cort de Felip IV. Va aconseguir la retirada de les tropes reials del Principat
i l’alliberament dels Diputats catalans retinguts a Madrid. Va morir a Girona
l’any 1644.
La plaça l’any 1951(2)
La idea de fer la plaça de Fra Bernadí es
posà en marxa el 2 de juny de 1892 quan un grup de veïns de Manlleu entraren
una instància a l’Ajuntament manifestant la necessitat d’una plaça situada a
l’Hort del Rector. El 6 d’agost de 1893, el consistori aprovà els plànols de la
plaça aixecats per l’arquitecte barceloní Manuel Vega. El mes de setembre del
mateix any, l’Ajuntament adquirí les cases del carrer del Pont, del carrer de
l’Horta d’en Font i del carrer del Ter per enderrocar-les i obrir els carrers
que havien de permetre accedir a la nova plaça. L’any 1894 la plaça ja està
acabada per les seves utilitats inicials. Per manca de diners no es pogueren
fer les escales de la part nord fins l’any 1907. En el centre de la plaça hi
havia una farola amb una font per proveir
d’aigua potable als veïns. Aquesta font es va treure l’any 1922 i es va
substituir per un brollador central i un petit estany que la gent de Manlleu
anomenava “el lago”. L’any 1936 s’obrí el carrer de Mossèn Guardiet a la part
nord. En època de l’alcalde Manuel González es modificà el brollador central de
pedra tosca per un altre d’obra. Per la Festa Major de 1967 s’inaugurà la
remodelació total de la plaça, enllosada amb marbre i amb una font lluminosa
central força espectacular. L’any 1972 s’acabà la remodelació amb la
inauguració de les escales de la part nord. Finalment l’any 2010 es buidà la
plaça per fer-hi un aparcament subterrani.
La plaça l’any 1969(3)
Els primers edificis de la plaça es varen
alçar l’any 1900 i foren el de Pere Prim i el de Ramon Quatrecases. La
Cooperativa de Pa i Queviures va construir el seu edifici l’any 1912. L’any
1919 s’aixecava el teatre Edison que fou enderrocat l’any 1972. La Caixa de
Manlleu inaugurà el seu primer edifici a la part nord l’any 1926 i la seva seu
central a la cantonada del carrer de
Sant Jordi, l’any 1961. L’actual edifici de l’Ajuntament es va iniciar l’any
1963 tot i que no va ser inaugurat com a Ajuntament de la vila fins l’any 1990.
La plaça l’any 2005(4)
(1), (2), (3)
i (4) Arxiu Prat Pujol
Octubre 2011
Bernat Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada