Bellfort, masia

BELLFORT

Al nord-est del terme. Per arribar-hi cal agafar l’antic camí de Sant Pere. Es diu que a Bellfort, una de les poques cases que té contraforts, hi havia viscut un militar important. S’explica que els propietaris anaven cada any a Artés a buscar vi els durava tot l’any; tardaven dos dies a arribar a Artés. És de les masies de Manlleu amb més història, però també és de les que està en més mal estat. Se’n van escapçar dos pisos i de la pedra se’n va fer la balconada. Dessota la torre hi havia hagut una presó i van haver de tapar-ne el forat perquè ningú no hi caigués, sobretot el bestiar. Havia estat l’única casa amb aigua corrent contínua a la sala; encara s’hi conserva una pica del segle XVII. L’aigua venia a nivell de la font amb uns tubs sense necessitat de cap força. A la masia hi havia un Sant Sopar de pedra; Judes era el personatge que millor es distingia, els altres estaven malmesos ja que davant dels apòstols s’hi posaven espelmes que els gastaven amb la cera i l’escalfor; com que a Judes no li posaven espelmes, la seva imatge no es va gastar. Era una casa pairal de la família dels Paratges, un dels quals es distingí en les lluites dels nyerros i cadells. Hi ha una esglesiola annexa al mur exterior, ara mig enrunada, dedicada a Sant Francesc d’Assís. Hi havia un refugi antiaeri del temps de la guerra en una margera del camp del vicari amb dos forats i una paret d’un forn d’obra. La masia estava autoritzada a vendre carn. Era la seu de l’Ajuntament del municipi “Masies de Manlleu” abans d’integrar-se a la Vila de Manlleu. Es constata l’existència d’una teuleria. Conjunt format per un cos principal, una torre, una galeria annexa al sud, una capella en desús i diverses construccions annexes utilitzades com a granja o magatzem. El cos principal és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, organitzat en tres crugies. En tot el conjunt destaca el cos principal amb l’arc de mig punt i l’obertura central del primer pis d’estil gótico-renaixentista, les obertures gòtiques conopials, la torre de defensa i la capella amb les parets de còdol i la llinda ornamental de l’entrada. També cal destacar el pou fet de còdol i l’entrada del pati interior amb una llinda de fusta amb la inscripció de 1786. ( Les masies de Manlleu)